Àrea temàtica
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes

Àrea temàtica
Europa > Bèlgica

ca - llengua de signes flamenca
cod - vlaamse Gebarentaal
ar - لغة الإشارات الفلامنكية
cy - Iaith arwyddion Fflandrys
de - Flämische Gebärdensprache
en - Flemish Sign Language
es - lengua de signos flamenca
eu - flandestar keinu hizkuntza
fr - langue des signes flamande
gn - ñe'ẽ rechaukaha flaménka
nl - Vlaamse Gebarentaal
pt - língua gestual flamenga
ru - Фламандский язык жестов
zh - 佛兰芒手语

Definició
Els orígens de la llengua de signes flamenca es remunten al començament del segle XIX. Les primeres escoles per a infants sords es van establir el 1825 i, en un primer moment, van utilitzar la llengua de signes francesa.

Com en molts altres països occidentals, la llengua de signes va ser bandejada de les escoles després del Congrés Internacional d'educadors de persones sordes celebrat a Milà el 1880.

Tanmateix, la llengua signada no desaparegué, sinó que va continuar essent el mitjà de comunicació de la comunitat sorda fora de l'escola.

L'actitud escolar va canviar a partir de la dècada del 1980 i, actualment, s'està començant a implementar l'educació bilingüe: en llengua de signes i oral.

Hi ha cinc variants regionals de la llengua, tot i que s'està tendint a una estandardització espontània a causa del contacte creixent entre les persones de la comunitat sorda de les diferents províncies flamenques.

L'abril de 2006, el Parlament flamenc va reconèixer la llengua de signes flamenca com la llengua de la comunitat sorda a Flandes.